21 dies sense fumar

Imatge

DIA 1: DIJOUS 11 OCTUBRE 2012

Bastant bé, la clau està en convence’t que no ets tu qui necessita el cigarro sinó el “petit monstre” que és l’ADICCIÓ que et punxa constantment (i més en els moments de debilitat que són aquells que acostumaves a fumar, ara per exemple que estic amb l’ordinador…). Anteriorment no ho penses i fumes i punto, després si vols deixar de fumar i fumes, quan acabes penses per què ho has fet? ara, convençut que no fumo, abans de la “temptació” de fumar (a més acaba d’entrar tabac a casa meva) penso: i quan me l’hagi fumat que?, i així aguanto.

No porto ni un dia i no estic mal, he menjat una mica de nutella però per casualitat que en vam comprar ahir i no en solem tenir. Humor bé amb algun “ramalaso” de no em toqueu els collons, ara mateix parlant amb la xicota. Bueno, i remarcar que m’he marcat 2000 metres de croll seguits a la piscina, ha estat rècord, el màxim era 1000!!!

DIA 2: DIVENDRES 12 OCTUBRE 2012

Un bon despertar, he sobreviscut més de 24 hores sense fumar i no ha passat res!!!! Feia molt de temps que no estava tant de temps sense fumar. L’única cosa que em va desagradar del primer dia de no fumador va ser el pronto de penjar la xicota (que desprès la vaig trucar per disculpar-me) i alguns moments amb els amics que estava una mica com absent, en el bar, durant el sopar,…també pensar que són situacions en les que solia fumar. De totes maneres també els hi vaig comentar i “ho van entendre”, i ho apunto entre cometes perquè es ben cert que els fumadors, com diu el llibre, intenten no pensar massa en el perquè fumen.

La frase “com diu el llibre” em sembla que la diré força, no es per fer-ne publicitat perquè no diu res que realment no sapiguem sobre el tabac, el que crec és que el temps que hi dediques a rebre el missatge, és més del que hi soldries dedicar només amb el fet de pensar en deixar-ho. També el “petit monstre” del que parla, et té la visió pertorbada i fa que no siguis conscient del comportament que es té envers el tabac (el dels fumadors eh).

(més tard, el mateix dia) Bueno, gran dia, ara fa doncs unes 36 hores que no fumo i tot genial, més que genial!!!! Ara toca sortida amb bicicleta!!! segon dia sense fumar superat i camí del tercer, realment no em fa massa il·lusió comptar-los, només ho faré fins acabar aquestes 3 setmanes i desprès suposo que l’únic que recordaré serà la data del 11 d’octubre del 2012 com si fos un aniversari. Haig de dir que tinc la sensació d’haver fumat 4 cigarros seguits, això em passa des d’ahir, es una barreja de sensacions: com si el cos recupera una mica els sentits del gust i  de l’olfacte; i que el cos està expulsant tota la merda del tabac de dins cap a fora. Ja recordo aquesta sensació d’una altra vegada que vaig deixar de fumar, llavors fumava més del que estava fumant últimament i amb aquest procés de “neteja” s’hi sumaven mocs o una mica de tos.

Doncs ahir dinar de família “superat”; una xicota, dos cosines, una germana i un cunyat que fumen. Tota l’estona d’abans de dinar fent la cervesa al pati al costat de la barbacoa, desprès d’un dinar copiós, fent un parell de gintonics, tocant la guitarra,…tot això sense fumar!!!!i la veritat és que no passa res de res!!! són situacions en les que de ben segur hagués fumat, i al tractar-se d’una “ocasió especial” ( terme molt  utilitzat per fumadors que “no fumen gaire”), hagués fumat molt més del compte. L’única sensació més aviat negativa, és la sensació de tenir que dir a la gent que estàs deixant de fumar. Jo pensava portar-ho de manera més personal, si la gent s’adonava que de cop no fumava els hi diria i si no jo no diria res (per evitar fracassar i que fos una de tantes vegades que havia dit que deixaria de fumar), però conscient de que aquests primers 3 dies són els que el cos pot notar algun “baixón” físic, l’únic que s’ha de fer és respirar i estar orgullós d’un mateix. Com en els entrenaments, un dia nedo 1km, l’altre dia 2km,…ara es una cursa de resistència per deixar de fumar, però a intensitat molt baixa que permet disfrutar del camí.  També cal dir que vam tenir bronca amb la xicota ( no sé si encara estigués fumant haguéssim tingut la bronca o no, jo crec que no) amb trucada llarga de telèfon inclosa i reconciliació posterior, que són altres moments supersusceptibles de fumar i fumar i tot i això, no vaig fumar res!!!

DIA 3: DISSABTE 13

Tercer dia disfrutant de la vida sense fumar, sento la pudor del tabac multiplicada per 10!!!imagino que és la autèntica pudor de tabac que han de patir els no fumadors i no la oloreta que sentim nosaltres quan fumem. Realment quin fàstic. La vida sense tabac és igual però millor. Millor ara mateix perquè m’estic demostrant a mi mateix que sóc jo qui controla la meva vida i no el tabac. Realment no em sento molt millor físicament perquè ja he dit que em sento una mica carregat com si m’estigués netejant, però es una sensació que espero sentir demà o així. Em sento molt millor no havent-me gastat 8,50€ que són els dos paquets que m’hagués hagut de comprar. Bueno, ara és aviat i tot i que és dissabte tinc feina del curs que estic fent i la setmana que ve en començo dos més així que faig els deures en un moment i a esperar que passa aquest finde.

Al final, un altre dia passat amb un munt de situacions en les que hagués fumat segur i no ho fet i no passa res, senzillament algun moment dels que li dic a algú que no estic fumant, es com un desfogament, i ja està. Moments com passejada pel mercat i fer el toc, desprès de dinar amb amics, sofa+peli+manta, treballar de cambrer a la festa de la cervesa,…i tot amb gent que fuma pel voltant. Has d’adonar-te que deixes de fumar pel teu compte (aquí volia dir que no esperis un gran suport dela gent que t’envolta a no ser que els tinguis conscienciats de que vols que t’animin i sigui gent que manté una lluita activa contra el tabaquisme) perquè el que segueix fumant veu en el teu èxit el seu fracàs i no t’anima del tot, també estan a l’expectativa que tornis a fumar, i el que no fuma no presta massa atenció a animar-te perquè per ell no li suposa cap esforç. Superar 3 dies sense fumar per a la resta de gent es veu com molt poc temps, però si ho mirem com cigarrets estalviats, jo crec que en aquests dies, tenint en compte que hi ha hagut pont, sopars, festetes,…hagués fumat cap a 60 pitis, així doncs han sigut unes 60 situacions que he tingut que dominar jo sol. És una grandíssima satisfacció, tot i que encara estic carregat seguint aquest procés de “neteja”.

DIA 4: DIUMENGE 14

Comença el quart dia sense fumar i tot bé. Ahir vaig tenir moments d’indecisió, situacions en les que creia que fumar em feia feliç, o situacions en les que penses que no passa res per fumar, perquè realment, jo com a fumador he estat fent molt d’esport i aguanto bé,…El que vull dir és que realment m’he tingut que fer molt conscient que totes les ganes que tens de poder fer un piti, que totes les converses interiors que diuen “i si fumes un no passa res”, ” i si te’l fumes ara si que el disfrutaràs”, “el cafè sense el cigarro no està bo”, “no podràs sortir a la terrassa si no fumes”,…tot això es “el petit monstre”, l’addicció que intenta trobar els pitjors moments per fer-te recaure. Lo bo és que en sóc molt conscient i no puc permetre’m no dominar tots els aspectes de la meva vida (els que depenguin de mi es clar). Has de veure aquesta veu interior que vol trobar l’excusa ideal per fumar com un venedor d’enciclopèdies que et vol estafar i ho tens clar que et vol estafar i com a molt, si  vols, per cortesia, l’escoltes i el deixes parlar, però en el fons tens clar que no et vendrà res positiu. SI SI, PERÒ NO COMPRO!!!

DIA 5: DILLUNS 15

El que no entenc és perquè he estat fumant fins ara…podria dir que em sento més fort que molta gent que ha deixat de fumar perquè estic a l’atur i gestionar-se el temps “és molt complicat” (segur que hi ha gent que està pitjor, no em mal interpreteu), estar a l’atur no és estar de vacances. Precisament per això m’he matriculat a varis cursos gratuïts tant presencials com on-line i avui m’han comunicat que no tenia plaça per un curs presencial a Girona que em feia força il·lusió. Les noticies són pitjors, pel proper curs que m’havia matriculat amb aquesta empresa, em diuen que el que estic és en llista d’espera, fins dos o tres dies abans del curs no ho sabran segur perquè tenen prioritat els que tenen feina. I clar, jo no puc estar pendent d’això, perquè precisament no tinc l’estabilitat que em permet saber on estaré jo d’aquí un més o dos…

Bueno, al gra, que sembla que tingui situacions per fumar constantment, però realment si tingues feina i tal, segur que tb tindria un munt de moments per fumar, però que pels que estem a l’atur com pels que treballen, aquests moments per fumar ens els hem provocat nosaltres mateixos, o el que és pitjor, la societat que ens envolta,…Per sentir-nos millor, com vaig repetint perquè veig que és la clau de tot en el procés de deixar de fumar,  si senzillament donem per suposat que tots aquests falsos moments per fumar, com totes aquestes ganes de fumar no som nosaltres qui  ens les provoquem, sinó l’addicció, el “petit monstre”, que és una força que actua a part de nosaltres la que ens DEMANA que fumem, entendrem que de la mateixa manera no som nosaltres qui disfrutem de fumar si no la mateixa addicció que és un paràsit que viatja amb nosaltres si li permetem. I NO SE POT PERMITIR!!!! ja no sóc un nen, i no necessito que ningú em digui el que és bo i el que no, ja ho sé, i està clar que fumar no ho és, m’he sentit molt imbècil de mantenir una sèrie de discussions internes entre jo i jo mateix, un jo mateix contaminat per l’addicció al tabac, en la qual aquest jo mateix contaminat era més intel·ligent que jo i em feia fumar tot i ser conscient de la merda que era i de que l’altre jo, el propi jo, no volia fumar.

A ningú li agrada sentir-se tonto, i no crec que sigui l’únic que m’hi hagi sentit així, a tots els que mai han pensat en deixar de fumar, o s’hagin preguntat mai “no sé ni perquè fumo?”, els recomano que facin aquest petit anàlisi de sospesar els pros i els contres de fumar. Però no els que tots ja sabem de les malalties, els diners,…sino els motius pels quals cadascú fuma a nivell personal.

Per exemple; “Si abans d’entrar a la feina no em fumo un cigarro estic tot el matí nerviós/a”, o “em fumo aquell cigarro sempre que ens ajuntem amb els amics en el bar”, o “ ara mateix estic passant una situació d’estrès que no puc superar sense fumar”…aquests serien els vostres pros, que són les FALSES conviccions que teniu ara mateix pel que fa a la FALSA ajuda que CREIEU que us dona el tabac. Si us decanteu més per raons semblants a l’últim motiu, encara es demostra la tonteria que és fumar perquè si us fixeu en realitat no esteu dient res. No hi ha cap cigarro que et doni feina, t’arregli les bronques amb la xicota, la família o els amics, que faci que tota la feina que tens acumulada desaparegui de cop, que faci que la cua de 5 km de cotxes en la que estàs aturat comenci a circular a ritme normal, etc,…

 

Amb els contres, no aneu a buscar els que surten als informes de la OMS, busqueu els vostres, se sap que fumar provoca càncer però si per ara no en teniu no us preocupa massa, jo tinc família que ha mort per culpa del càncer i jo seguia fumant. Busqueu els contres que més us molestin com per exemple; “quan pujo aquells escalons i arribo a dalt el cor se’m dispara”, o  “a la setmana em gasto uns 30€ amb tabac que representa una pizza i un parell de copes un dissabte a la nit que fa temps que no surto per no gastar”, o “és el que em gasto en benzina al final de la setmana”, TINDRIES LA BENZINA GRATIS!!

Desprès d’aquesta reflexió us  pregunteu perquè fumeu i desprès de veure obvi que no haurieu de fumar intenteu deixar-ho al moment. El més provable és que sense una petita preparació prèvia no ho aconseguiu, doncs és en aquest punt, en el de la discussió interna entre el jo racional i tb emocional (sense estar contaminat no hi ha cap aspecte de la vida que necessiti tabac, ni emocionalment, ni racionalment òbviament), que s’enfronta constantment amb el jo contaminat que l’incita a fumar a pesar de tot i a més a més se surt amb la seva, en el que et dones compte que no controles els aspectes claus de la teva vida i ets sents imbècil. No forma part ni tant sols dels instints, perquè els instints no ens portarien a contaminar-nos.

Es pot traspassar a altres aspectes com per exemple el menjar. El cos és molt intel·ligent, i si el coneixem i sabem interpretar el que ens demana i si a sobre li fem cas, ens proporcionarà informació de gran interès. Quan tenim gana el cos ens sol demanar el que vol segons tingui més necessitat d’una cosa o d’una altra, normalment tothom sap diferenciar quan té gana i quan té set, doncs pel que fa a la gana, hauríem d’interpretar si aquesta gana és més de fibra, de proteïnes, de carbohidrats, d’algun tipus de vitamina,…Hem de saber interpretar les senyals que ens dona el cos i segur que en cap cas el cos ens demana una bossa de patates xips o un bollicao, el cos no hi entén de marques i som nosaltres els que decidim de donar-li un producte saludable o un altre condicionats per altres petits monstres com són la publicitat, hàbits negatius implantats inconscientment,… bueno, és un tema a part, centrats amb el tabac, el que és obvi és que el cos, sense estar contaminat, no ens demanaria mai de la vida un piti!!!!!!!!QUE NO ESTAMOS TAN MAL!!!!!

Quin  rotllo, per no allargar-me molt més, avui que fa cinc dies sense fumar, m’he aixecat una mica carregat com ja venia dient aquests dies inclús amb una mica de tos i 4 mocs. Ha durat poca estona. Les bones noticies es que els moments que contava que serien més durs, els pocs moments en els que hi pot haver un malestar físic real per deixar la nicotina, i que sóc conscient que encara puc tenir durant aquesta primera setmana, estan essent  pocs i molt fàcils de portar. Els distingeixes com moments en que si estàs sol estàs una mica empanat, i si estàs amb gent també, RES MÉS. Més bones noticies és que la meva freqüència cardíaca en repòs està baixant. Com ja he dit faig força esport i està clar que el fumar, per molt en forma que estigués, era un llastre.  Ara aniré a nedar una estona i a fer 4 peses i si no hi ha cap cosa excepcional no escriure res fins demà.

DIA 7: DIMECRES 17

Avui, dia que fa 7 sense fumar, faig una petita reflexió de tots aquests dies i ha estat genial. Alguns petits moments de baixón, i un munt de situacions en les que hagués fumat i k no ho faig i no passa res. De vegades penso amb certa nostàlgia que mai més faré el piti aquell tant important, però és k realment no ho és d’important. Porto estalviats uns 21€ així per sobre. Em sento millor en el sentit de que no tinc feina, les coses no em van tant bé com podrien anar, però no hi ha cap cigarro que em soluciona cap d’aquests problemes, tot el contrari, el fumar era un problema que se sumava a tots els que tenia, i agreujava la sensació negativa de tots aquests. Ara, el no fumar senzillament t’obre altres perspectives per poder aportar solucions a tots aquests problemes que simplement abans no contemplaves senzillament perquè ho resumies tot en vull un piti i em calmo i ja pensaré alguna cosa. Bueno, a veure si al final d’aquestes 3 setmanes en surt alguna cosa de profit més enllà de deixar de fumar, que ara, tant sols amb 1 setmana ja ho veig com una obvietat i una cosa natural en mi.

DIA 11: DIUMENGE 21

Feia dies que no escrivia, sincera i senzillament no em feia cap falta, no hi havia cap novetat, la vida havent deixat de fumar és tant normal com fumant. Tot el que hi ha són millores, millor actitud, sensació de millor control de la pròpia vida,…la suma de tot plegat et fa plantejar nous reptes.

El divendres vaig anar a sopar amb els amics i tenint en compte que estic a l’atur i haig de vigilar les despeses, em va fer sentir força bé els diners que no m’havia gastat en tabac invertir-los en sopar en bona companyia que potser un altre dia no hi hagués anat precisament per estalviar però me’ls gastaria per l’altre costat amb el tabac…quines tonteries que es fan quan ets fumador.

Ahir dissabte però se’m va plantejar un gran repte, van portar al sopar d’amics uns puros de Flilipines; teníem doncs uns purets exòtics, un sopar de celebració amb tots els amics, alcohol,…una pila de coses que feien que volgués fumar-me el puro. El tema del tabac el porto molt i molt bé, sincerament no em ve gens de gust tornar a fumar un cigarro, però el tema dels puros és una cosa que em fa dubtar perquè en situacions tant puntuals com aquesta, en la que van fumar una mica fins i tot gent que no sol fumar, m’agradaria “disfrutar” d’un puret, com qui disfruta d’un gintonik o alguna altra cosa d’aquestes que tampoc és massa bona per la salut. El problema és que fa massa poc que he deixat de fumar.

Una de les coses que m’ha ajudat més a l’hora de entendre el perquè ja no vull fumar, és la d’entendre precisament que sempre que apareixen les ganes de fumar no són meves, són les del jo contaminat per la nicotina i l’addicció, tot i que crec que encara m’agradaria fumar puros en situacions especials com aquesta, potser ara era el jo contaminat que m’ho demanava en comptes del jo més racional. Finalment no en vaig fumar i avui al matí fent una mica de cursa i natació ho he agraït.

Cada situació d’estrès com aquesta que superes et fa sentir més fort i amb més control sobre tu mateix. Quan aquest control sigui màxim, valoraré si més endavant em permetre fumar un puret de tant en tant, sempre i quan tingui la sensació que controlo per a qui és el puro, si per mi o per el jo contaminat que en teoria m’acompanyarà durant molt de temps esperant un moment de debilitat per aparèixer i que no li he de donar. Crec que aniria contra la meva manera de pensar prescindir de res, lo dolent crec que és l’addicció, i tant al tabac com a qualsevol altre cosa. Per mullar-me una mica i dir un número que crec que seria “correcte” d’ocasions especials i que no sigui una excusa per mantenir l’addicció al tabac; entre 4 i 6 a l’any. No ho sé ben bé, escric tot el que penso perquè potser algun dia m’ajuda a entendre’m una mica més, o entendre alguna cosa millor, o que algú entengui alguna cosa. Per aquest comentari d’avui demanaria la opinió de més gent, si creieu que són excuses perquè  en el fons encara vull fumar, o perquè creieu que tinc raó, o no c,… Bueno, avui diumenge dia normal també, acompanyat de gent fumadora encara t’adones més de lo be que estàs sense fumar. (ara que han passat 10 dies segueixo pensant una mica el mateix però admeto que aquell dia el que volia fumar era l’addicció segur, prova superada)

DIA 13: DIMARTS 23

13 dies sense fumar, ho dic perquè ho he tingut que comptar gracies al diari, tot i que ja no necessito massa explicar coses sobre deixar de fumar. Els dies segueixen millorant, més enllà de deixar de fumar, haig de transformar tota aquesta energia en coses constructives. Com ja dic, realment no te gaire mèrit deixar de fumar, senzillament no fumes i ja està, no és com una vaga de fam que el cos necessita de nutrients per funcionar.

Ahir dia de cine amb dos pelis seguides ( és una promoció especial de 2€ per peli i aprofitem amb la xicota per fer un intensiu de cine, avui i demà també), doncs un dels pitis més esperats era el de desprès de sortir del cine, portes dos hores a dins i al final només penses en encendre’t un piti només sortir de la porta, de fet així ho fa la meva xicota i moltíssima altra gent. Doncs a mi plim, ni ganes, per això dic que ja no tinc gaire coses a dir pel tema de no fumar.

Si que cal dir que de tant en tant hi penses amb el tabac; veus gent fumant pel carrer, la televisió, amics, o senzillament et venen al cap els moments en que abans fumaves. El que passa és que com ja he dit i repetit, quan apareix aquesta sensació de ganes de fumar, tinc molt clar que les genera el jo contaminat i per això no li faig cas. Tot i que passen els dies, de vegades tinc la sensació que el  jo contaminat, l’addicció o el petit monstre, digues-li com vulguis, s’espera pacient i amagat a que apareguin moments de debilitat. No hem d’evitar donar-li aquests moments, simplement hem de recordar que el monstre està rondant per allà esperant el seu moment i nosaltres hem de ser més “putes” que ell. Apala, això es tot per avui, a seguir disfrutant de la vida amb més diners, salut, energia, alegria,…

DIA 16: DIVENDRES 26

Sincerament, anava a començar escrivint que els dies que no escric res, de totes maneres hi penso i soc conscient que no escric perquè no tinc res a dir pel que fa al tema de deixar de fumar, però pensava que feia 1 o 2 dies que no escrivia i no 3, i encara escric per no deixar-ho massa temps.

Si que tinc alguna cosa a dir, portava uns dies que no gaire però avui potser una mica més, que em noto carregat quan m’aixeco, com si no hagués deixat de fumar i tens aquella sensació al nas com d’haver fumat la nit anterior i tal, ho relaciono amb el fet d’anar-me “netejant per dins”, és una mica desagradable però no tant com aixecar-se i fer un parell de gargaixos

Realment ho porto molt bé. Que ho porti molt bé no vol dir que de vegades no costi, per exemplificar-ho amb l’esport, mentre un està corrent 20 km (no dic una marató perquè encara no l’he corregut i vull parlar des de l’experiència)(ara ja puc dir 28km jejej) , que porti un bon ritme i tingui bones sensacions no vol dir que no m’estigui costant, tothom ho entén no? Doncs amb el tabac costa una mica perquè el món està ple d’estímuls que t’inciten a fumar, i de la mateixa manera que quan un es compra un model de cotxe en veu molts més per la carretera que abans de tenir-lo, quan  pares atenció a la gran quantitat de gent que fuma… et cauen els ous a terra…

Aquests moments has de tenir molt clar que tu no fumes perquè no vols i que ells fumen perquè estan “malalts”, ho poso entre cometes perquè no es prengui amb el mal sentit de la paraula, així em refereixo a malalts com a víctimes d’una epidèmia com hi ha gent que ho diu sobre el tabaquisme.

Un dels moments que crec que portaria pitjor sense fumar és estan de vacances, en els 16 dies que fa que no fumo no he viatjat ni res tot i que estan a l’atur porto un ritme de vida bastant agradable, per dir-ho d’alguna manera, tot i així, mirant pel·lícules o documentals sobre viatges, em traslladen a la sensació que suposo k molts compartim (o compartíem) de fumar molt més del compte. Són situacions d’aquestes en les que es torna a demostrar que has de tenir ben clar perquè  estàs deixant de fumar, he llegit, no recordo on, que l’home (i la dona) té una lleugera por a assumir compromisos i espera a la mínima excusa per deixar aquest compromís sense sentir-se malament, així al que vol deixar de fumar i no ho té clar, trobarà sempre una situació en la que es pensa, o més ben dit, el seu jo contaminat li vol fer creure que és indispensable que fumi, i així es fumarà el piti i dirà :”jo ja ho vull deixar, però es que m’ha passat això,…” “o m’ha passat allò”…”o m’ha passat allò altre…”…Si d’excuses n’hi haurà més que motius per deixar-ho, és increïble lo fill de puta que és el teu jo contaminat!!!quina pila de recursos que té per menjar-te el cervell i convence’t que fumis, tots aquests recursos els treu d’un mateix, que vol dir que som éssers super creatius tot i que molts no ho saben (això és un altre tema), però només aprofita aquesta creativitat el jo contaminat per enganyar-nos. Intentaré que entengueu això millor; Repeteixo que si enteneu això, crec que és la clau per entendre perquè  fumeu i per tant, deixar-ho fent un exercici d’autoestima i de sentit comú.

Estic insistint amb el fet d’entendre que quan ets fumador has de conviure amb una espècie de doble identitat o bipolaritat, la del jo conscient de que el fumar és dolent per la salut (és el mateix jo que sap que s’ha de fer esport, que s’ha de menjar sa, que no pots beure’t un xupito de llegiu,…), i del jo contaminat ( en aquest cas pel tabac, en altres casos per altres substancies). També heu de tenir clar que sempre que “disfruteu” fumant, no sou vosaltres realment els que disfruteu si no el jo contaminat. Encara que feu memòria i recordeu les vacances passades a la platja, aquell dia desprès de fer un clau i un bon esmorzar a la terrassa mirant al mar, aquell piti va ser meravellós. De tot el que el vostre jo més autèntic va disfrutar, va ser tot menys el piti. Vist d’una altra manera que se m’acaba d’acudir, de tot el que us he proposat (vacances, polvet, esmorzar, terrassa, mar, piti), que preferiríeu deixar? ( no sigueu tiquismiquis i vingueu amb que jo no esmorzo o que sóc més de muntanya, segur que trobeu un altre exemple que a més heu viscut i no us ho havíeu plantejat d’aquesta manera). Un altre; un gran dia amb els amics, partidet de futbol, cerveseta ben fresca, unes olives, unes patates i unes escopinyes,  una paella per 18, un bon vi, un brownie de postres, i un piti; Què deixeu?  De vegades arribem a deixar fins i tot els amics!!!!que no us ho creieu? jo ho he fet!!! ara que no es pot fumar casi enlloc, agafes i te’n vas sol a fora a fumar!!! acabes de deixar els amics per fumar!!! que sóc un exagerat i que no els deixes simplement surts un moment per fer el piti i prou…vale, el que tu diguis, si no ho vols veure no ho vegis.

Buf, ara recordo, d’algun cop que sense tabac busques alguna burilla que encara puguis aprofitar!!! fa una mica de vergonya dir-ho, però com que aquest escrit segurament el llegeixin (si el llegeix algú), els fumadors, segur que més d’un se sent identificat amb això. Quines tonteries que fem pel tabac!!! El jo conscient no ho permetria mai, és el jo contaminat que el té enganyat, no li deixa veure la realitat tal i com és, i apareix en forma de moment d’estrès, en moment de felicitat, en moment d’avorriment, en moment de plaer, en moment de pressió,…apareix en molts de moments i de moltes formes, amb anuncis, amb l’amic que fuma, amb el que condueix al costat i va fumant, amb el que surt a la peli que és un triomfador i fuma, amb la teva xicota, germana i amics que fumen…Has de ser molt conscient que tot això són paranys, paranys del teu jo contaminat, de l’addicció, del petit monstre del llibre, paranys que has d’evitar de creure’t, la mateixa energia, i creativitat, i constància, i perseverança, i ambició, i paciència i tantes altres coses que utilitza l’addicció per intentar controlar-te, les has d’aprofitar per altres coses que siguin més productives i beneficioses per tu!!! Has de veure que tota aquesta energia, creativitat, constància, perseverança, ambició, paciència,…provenen del teu jo conscient, i que estan allà esperant que les utilitzis!!!mentrestant, l’addicció, que actua com un paràsit, s’aprofita de tot el teu potencial per fer-te seguir fumant…no li permetis. Bueno, ja n’hi ha prou per avui, no pretenc escriure de cara a la galeria perquè realment no planifico que escriure cada dia, simplement són les meves sensacions pel que fa al fet de deixar de fumar.

DIA 18: DIUMENGE 28

Bueno, ahir no vaig escriure res perquè bueno, era dissabte, i tampoc vaig fer gran cosa però tampoc estava per escriure. Dia de bateig, dia de celebració, família, missa, berenar-sopar, alcohol,…molts fumadors…voleu més motius per fumar? Doncs els podria dir però només diré que no em van afectar. No soc un superheroi del antitabaquisme, simplement, m’he proposat una cosa, tinc les idees molt clares, i faig el que vull. Moltes vegades veig la gent fumar i realment penso, hosti, ara faries un piti, sobretot si veus els que fumen que riuen i tal, que s’ho passen bé, però llavors és quan penso en perquè estic fent el pas de no fumar i em sento molt orgullós d’haver triat aquesta opció.

Em sento molt bé, molt fort, avui he corregut 28 km i genial, la meva freqüència cardíaca cada cop està més baixa, això no només es deu al fet de deixar de fumar, també s’ha de sumar que faig esport de manera regular des de fa un temps. Era el tabac que em feia pujar les pulsacions, i no només desprès de fumar, durant tot el dia. També dir que els últims dies estic traient més “gargaixos” pel mati, cada cop més tinc la sensació d’estar-me netejant per dins, s’ha de confiar en el propi cos que és molt intel·ligent. Demà buscaré la típica taula que diu quan portis dos dies sense fumar ja olores millor, quan portes 3 dies ja fas això altre,…bueno, que la buscaré i us la penjaré. I dic us la penjaré perquè crec que aprofitaré aquesta energia i ganes de superar reptes que m’està aportant el fet de deixar de fumar, per donar vida per fi al blog que fa temps que intento engegar. Crec que serà una bona manera de presentar-me al món pels que no em coneguin i intentar donar un cop de mà als que es vulguin atrevir a deixar de fumar. Així, com el programa aquell de 4, el dia D serà el dia dels “21 dias sense fumar“. Apala, ja explicaré més coses, ara vaig a veure SALVADOS que crec que ho hauria de veure tothom.

DIA 21: DIMECRES 31

Ja han passat tres setmanes des d’aquell gran dia en el que vaig decidir d’una vegada per totes parar amb aquest hàbit tant fotut que és el fumar. Intentaré ser breu.

Els temps passa volant, tant si fumes com si no fumes, i és una sensació que té tothom, (ja fa 8 anys que existeix el facebook i que va passar lo del Tsunami). Així heu de veure que per deixar de fumar el temps no us passarà més a poc a poc com si fos una tortura xina.

No vull dedicar-me ara a guiar a la gent a quin camí han de seguir per deixar de fumar, simplement a que ho feu i ja està. Aquest diari, ara que l’he revisat ( he corregit moltes faltes, segur que encara n’hi haurà alguna, i he afegit alguna cosa en cursiva), només explica com estic vivint a nivell personal el fet de deixar de fumar. He remarcat els  punts que crec que són més forts del meu pensament i que potser us poden ajudar a deixar de fumar. Si algú necessita algú amb qui parlar-ne, em podeu escriure. El millor de tot és que si realment voleu deixar de fumar, i teniu clar perquè fumeu, deixar de fumar no té cap mèrit. Simplement no fumeu i ja està.

Tampoc és que li vulgui treure VALOR al deixar de fumar, està essent un gran pas, molt important per mi, per la meva salut, la salut dels que m’envolten, la meva cartera,…és un grandíssim pas, però, que he fet? Simplement no comprar tabac, no agafar cap piti, no posar-me’l a la boca, no encendre’l i ni contaminar-me. Està clar que el “no fer” també té valor, però un valor relatiu. Té moltíssim més valor per mi que durant aquestes tres setmanes estigui entrenant tant bé, que hagi agafat una afició a escriure, que vulgui publicar el blog, que tingui més energia quan em desperto pel matí, més ganes de fer coses amb els amics i la família, que hagi llegit, anat a la muntanya, ajudat als amics,…

Les coses que faig tenen molt més valor que les que no faig. Em podríeu donar les gracies que no em torni boig i faci esclatar una bomba nuclear, tenint en compte que som gent normal això no té cap valor, tindria valor en tot cas que mai en desactivés una i salvés milers de vides. Així, quin valor tindria que algú deixés de fumar, i una petita part de l’energia que ha necessitat per superar aquest obstacle l’hagi tret del meu exemple?

Per acabar, dir-vos que PER MI, està essent molt fàcil no fumar, no crec que sigui massa diferent de la resta de vosaltres que encara fumeu i que teniu ganes de deixar-ho. Com a molt poden canviar les formes però la finalitat serà la mateixa. Feu activitat física, mengeu bé (no cal que sigui sempre sa), disfruteu de tot el que feu i no fumeu. I feu un diari també, perquè com tots som diferents, la manera que m’ha funcionat a mi no ha de ser per força la que us funcioni a vosaltres. Les sensacions que he tingut jo no tenen que ser per força les que tingueu vosaltres. Simplement es tracta de compartir experiències com qui explica un viatge. Quantes més opinions tinguem, més informació per ajudar-nos a entendre’ns millor.

IMPOSSIBLE? EL QUÈ?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s