Barranquisme amb Sant Feliu ParcAventura

Imatge

Remenant pel facebook vam trobar una proposta que no podíem deixar passar. Un curset teòric-pràctic de barranquisme, des de Sant Feliu de Guíxols i, a més a més, gratuït. Com ja vaig dir a la presentació del blog, s’han de provar varies activitats físiques per veure amb quines ens sentim més còmodes i satisfets amb la seva pràctica i aquesta oportunitat l’havíem d’aprofitar.

El curset va consistir en una primera classe teòrica en la que ens van presentar tot el material necessari per la pràctica d’aquest esport, tècniques de seguretat, maniobres, diferents nusos i les seves aplicacions,…En fi, tota la informació necessària perquè ens plantem en un barranc i encara que no dominem com es fa, sapiguem que hem de fer en la majoria de situacions.

La classe teòrica la vam fer a les instal·lacions de Sant Feliu Parc Aventura (www.facebook.com/santfeliu.parcaventura )   situat entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar. L’endemà ja estàvem penjats d’uns 15 metres al carrer del president Francesc Macià, a Sant Feliu mateix. Va ser un descobriment que allà al mig trobéssim una zona habilitada per la pràctica de l’escalada i en aquest cas practicar els ràpels al mig del poble. Tot va ser una preparació per poder afrontar amb seguretat el 3 en ratlla la setmana següent.

El 3 en ratlla és un barranc que es troba al massís de Montserrat, la història del nom la desconeixem, vam suposar que van ser uns que s’hi van perdre i … Bueno haurem d’investigar.

Com que no pretenc que el blog estigui carregat de tecnicismes, no explicaré aquí les característiques del barranc, en podeu trobar les ressenyes a internet.

Pels que no hagin provat mai això del barranquisme, us diré que per sobre de tot, és una activitat en la que el paper principal l’ocupa la natura. És la que ens permet o ens prohibeix passar per un lloc o per un altre, és la que ha creat amb paciència els indrets meravellosos que ens podem trobar practicant aquesta activitat, la que fa que t’emocionis amb la trobada amb un animal, amb unes plantes, amb unes vistes,… i la que et fa ser creatiu a l’hora de resoldre una situació que en aquest cas és anar d’un lloc a un altre.

L’altre aspecte important és la vessant social. És clar que per fer aquest tipus d’activitats s’ha d’anar sempre acompanyat per seguretat. En el nostre cas sortir en grup, quedar per anar junts, comentar les jugades, donar consells, simplement compartir experiències i finalment dinar plegats, el famós tercer temps del rugby,  dona un valor afegit a l’activitat.

Físicament, és una activitat en la que dediquem un cert temps a completar el recorregut, en el nostre cas van ser unes 4 hores i escatx entre l’aproximació i el descens, en les que vas caminant, trepant i destrepant, rapelant i sortejant els obstacles naturals, i en el cas de ser un barranc amb aigua, baixant per tobogans naturals i fent salts de diferents altures. Et fa estar atent als teus moviments i has de fer ús de la força i de la resistència per suplir la falta de tècnica en les maniobres (als més novells). La intensitat de l’activitat vindrà marcada per diferents factors, així el tipus de barranc s’ha d’adaptar al nivell del grup que dedicarà més o menys temps en acabar-lo tenint en compte que la gràcia està en disfrutar del camí i, en el nostre cas, no estàvem fent cap competició. Si l’afició a aquest esport augmenta, es pot augmentar la intensitat buscant barrancs de més difícil accés, més complicats de resoldre, més llargs, o intentant fer-los més ràpidament.

Imatge

Finalment agrair aquesta activitat a el mestre, ex-pastisser, follower del moscatell (amb moderació és clar), i gran apassionat del barranquisme, Albert Gironès Domènech, que ha estat un gran descobriment com a persona pels que no el coneixíem. No li vam preguntar l’edat però si el miréssim amb aquelles lents que portaven els super guerrers a Bola de Drac  ens sortiria l’energia d’un nano de 20 anys. Es va dedicar a explicar-nos tot el que s’havia de fer amb paciència i sentit de l’humor. Tot  sota la supervisió del seu fill Albert Gironès “Júnior “, que va donar suport a tota l’activitat demostrant tots dos una gran professionalitat i passió pel barranquisme. També a la resta de companys que vam prendre part d’aquesta aventura, tant els que vam anar-hi sense saber-ne massa res, com als que ja en sabien i van acabar sabent-ne una mica més.

Gràcies a tots i restem a l’espera de repetir!!!

Podeu trobar més fotos de l’activitat a www.facebook.com/1micames

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s