marató de l’ardenya 2012: esport i felicitat

SAM_5569

Ara, desprès de menjar, una dutxa, seguir menjant, un massatge, menjar una mica més, una migdiada i menjar una mica més, puc dir; VOLIA FER-HO I HO HE FET! Sense excuses. I fer el que un vol és per mi una de les característiques més importants de la felicitat. En aquest cas ha estat  la marató (+2) de muntanya de l’Ardenya, que organitza des de fa 3 anys el club Matxacuca.

Quina posició? No és important. Quin temps? 5 hores i 4 minuts, de pujar i de baixar, de grimpar i despenyar-se, de seguir marques i  passar controls i avituallaments, d’iniciació a l’escalada i iniciació al barranquisme, d’esgarrapades i torcedures, d’avançar companys que t’avancen desprès, de disfrutar de les vistes, de pensar qui collons ha dissenyat el circuit, i donar les gràcies al que ha dissenyat el circuit, d’aigua i isotònics, de barretes i llaminadures, de taronges i plàtans, i figues per les agulletes, d’algun bolet que s’ha quedat allà perquè no era el dia, de “vamos” i “som-his”, de caminar i de vegades fins i tot, de córrer.

Ara que els 44 km estan superats i lluny passa a ser qualsevol cosa fora del menjador recordo la cursa i recordo d’on han sortit les forces per fer aquest disbarat. No va d’hidrats de carboni ni greixos, va de tot el recolzament que he tingut les últimes setmanes amb els que sabien que estava preparant aquest repte, dels ànims entre els que som corredors, dels comentaris al facebook, dels missatges i trucades, i sobretot va de la Laura i en Nepe que han matinat igual que jo, han compartit l’emoció de la sortida, han corregut d’un punt a un altre per poder-me donar el seu suport (i fer-me fotos ),…hem estat un equip i només la il·lusió de saber que me’ls trobaria en els punts que havíem quedat em donava les forces per arribar-hi. Desprès s’hi ha sumat la Maria que això de matinar no és lo seu però ha format part de  l’equip de meta que ha sigut el de la paciència perquè el nen havia de menjar, el nen havia de dutxar-se, el nen es volia fer un massatge gratis,…

Una altra font d’energia durant la cursa ha estat, i és per mi sempre que corro, la natura. Ho comparàvem amb un amic una mica com la Força Universal de Bola de Drac. L’energia que desprenen els arbres, les plantes, el mar, la gent (que molts no ho saben però formem part de la natura i no de les ciutats)…És una energia tant gran que empetiteix el que sigui que estàs fent tu, així la sensació d’esforç és menor.

Tampoc volia deixar de mencionar en Manolo. Durant la cursa gaudeixes de diferents  companys de fatiga, en Manolo ha estat l’últim i segurament clau per acabar la cursa. Ha estat a qui li he donat un cul d’aigua que em quedava  i a canvi ell m’ha donat els seus ànims. Hem compartit l’última pujada que em sembla que no hi era i l’havia posat Satanàs. Hem passat d’arrossegar-nos a arribar a Santa Cristina a 5 minuts el quilòmetre com uns campions. Han sigut molts a qui he animat jo i que m’han animat a mi. Un gran ambient carregat de companyerisme.

Finalment comentar que córrer 44km per la muntanya ho pot fer tothom, però organitzar una cursa com aquesta no. 63K, 42K, 21K i 10K. 4 circuits perfectament senyalitzats, promoció i difusió, xerrades, en alguns casos allotjaments, noves tecnologies aplicades a les curses de muntanya, tant amb el xip al dorsal com en el seguiment a través de telèfon, com via web amb rutes al wikiloc i xarxes socials, servei de dutxes, botifarra de la bona,  “cerveza fria amigo*”, massatges i compex,… tot això no seria possible sense la feina del club Matxacuca i dels 80 voluntaris (em sona que han dit aquest número ) supersimpàtics i treballadors que han estat a la sortida, als  punts de control, a l’arrivada al pavelló, al bar,…Tots han estat uns cracs que han animat a tots i cadascun dels corredors que han disputat alguna de les proves d’avui.

A tots els que he mencionat moltes gràcies per aquest mal de cames, vull dir, per aquesta gran experiència. Només he anomenat als que han vingut avui però els altres ja sabeu qui sou.

Per acabar només recordar el que deia l’altre dia que el que ha passat avui només és part del camí, el famós camí a la felicitat, de vegades a través de l’esport i l’activitat física, i de vegades a través d’altres coses.

Els primers sempre són pocs, els que correm som molts, que ningú s’obsessioni, i sense oblidar-nos de donar sempre el millor de nosaltres, disfrutem del que fem i fem el que ens fa disfrutar.  Acaba de néixer ESPORT I FELICITAT.

Gràcies per llegir!!

Podeu veure les fotos a https://www.facebook.com/1micames

*Cerveza fria amigo; veure youTube

SAM_5559SAM_5552 SAM_5568 SAM_5566  SAM_5547 SAM_5548SAM_5564 SAM_5561SAM_5533 SAM_5546 SAM_5531  SAM_5534 SAM_5538 SAM_5541 SAM_5509SAM_5515SAM_5526SAM_5517   SAM_5520

Advertisements

5 pensaments sobre “marató de l’ardenya 2012: esport i felicitat

  1. Enhorabona Ivan i a tothom que hi ha participat! Em trec el barret 🙂

  2. Felicitats per la cursa, Ivan?? I molt bona crònica, despres de llegir-la és com si hagues fet la cursa.
    PerePeterPan.

    • Eis si, soc l’Ivan, haig de crear el meu perfil aqui al bloc que encara estic aprenent. Sóc llicenciat en CAFE pero com que de blogs de runners n’hi ha tants hi vull donar un altre aire, no tant tècnic, gràcies pel suport!!!

  3. Retroenllaç: mitja marató de Pollença 2013 | unamicames

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s