viatge a Perú

Tal dia com avui farà un any. De cop, puges a un avió i quan baixes, et trobes amb els 5 sentits més sensibles que mai, fins i tot el sisè sentit se les dona d’important.

El sisè sentit en resum, és el que té a veure amb la intuïció, el que aflora del subconscient i que utilitza tot el que hem après per decidir que passarà. És important fer-li cas, en el fons ha anat acumulant coneixement durant tota la teva vida i  si en alguna part de tu has de trobar alguna resposta segurament estigui en el subconscient. Aquest subconscient es retroalimenta de la resta de sentits. En qualsevol situació nova intentem decidir la millor opció basant-nos amb el que hem après i aprendre el màxim que puguem de la nova situació.

Per això és tant meravellós viatjar. Deixem de banda les comoditats del dia a dia (  i no em refereixo al sofà i la televisió sinó a la comoditat que li suposa al cervell la “monotonia” de la vida diària) i ens centrem en l’autèntic aprenentatge, el vivencial, l’experimental, el de l’assaig-error i el que contempla, per sobre de tot, les emocions i els sentiments. Un aprenentatge no restrictiu i que fomenta la capacitat decisòria. Una millora en el procés socialitzador i d’adaptació a l’entorn, que en el fons són dos dels grans objectius del ésser humà.

Un cop s’activa aquest model d’aprenentatge dintre d’un mateix, és difícil de sortir-ne, fet que valoro molt positivament. Et trobes en una cerca de coneixement constant. De cada situació en pots extreure alguna cosa. Abans ja ho feies, ara te’n dones compte.

Així aquest sisè sentit va fer que a la meva xicota li vingués de gust anar a Perú a ajudar uns nens, va fer que jo no m’ho penses i m’apuntés a l’aventura i va ser gràcies a ell que vam viure tot el que vam viure durant els  4 mesos i mig que vam estar “fora de casa”.

El que vam aprendre no es pot representar en un pla educatiu ja que correspon a un aprenentatge integral. El que recordo ara que començarem a celebrar els següents 137 dies com els de fa 1 any que …( i resumint per la integritat del bloc i els que ho llegiu), són tots els nens i nenes del “Hogar de las Estrellas” (Chaska Wasy). Nens que van passar de ser aquell que tenia aquella malaltia, aquell que tenia l’altra malaltia o aquell que patia aquella minusvalia, a convertir-se en aquell més carinyós, l’altre més divertit, el treballador, el simpàtic, el trapella, el responsable,… Unes grans persones que trobem a faltar molt més del que ens pensàvem. Recordo les “mamis” que els cuidaven, i algun altre voluntari que quan hi vam anar n’hi havia pocs.

Recordo el Cusco com una llar. Recordo els amics que vam fer i moments que vam viure amb ells. Recordo paisatges i la sensació que em transmetien. Recordo la selva. Recordo moltíssim la Selva. El Parque nacional del Manu i la reserva Chontachaka. I la Pachamama. Recordo haver estat a 5200m a Ausangate i a 2000m al canyó del Colca. El Titicaca i el desert. La Costa, retrobar-me amb el mar desprès de 3 mesos. Recordo les hores d’autobús i les hores a peu. El pisco sour, el cebiche,  el rocoto farcit, els “chicharrones”, “el ají de pollo”,…Els sapitos. Recordo el regatejar per un sol i el pagar comissions al banc. Recordo també la relació amb els amics i familiars a distància. Recordo moltes coses, no cal que us les digui totes, les compartiré amb la meva manera de ser amb tots els que em coneixeu i els que no, ja que tot el que he viscut se m’ha gravat al subconscient i condiciona gran part de les meves accions.

Finalment recordo totes les experiències que vam viure des de el meu punt de vista, personal i intransferible, una manera de viure la realitat molt individualitzada però gens egoista, sempre amb el valor de compartir. I ho recordo tot al costat d’una persona molt especial, amb la que vam aprendre l’un de l’altre, i amb la que vam començar a ser dos llapis de colors en un full en blanc.

Gracies a aquells dies i a tot i tots  que en vau formar part.Imatge

Anuncis

Un pensament sobre “viatge a Perú

  1. Ooohh, jac dic jo que tu vas per filòsof!!
    Ja tinc ganes de llegir l’ aventura…

    Montse.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s