mitja marató de Pollença 2013

Imatge

A la mitja marató de Pollença, per ser la primera “oficial” li poso el títol personal  “ de la teoria a la pràctica”. Comencem pel que sol interessar més, el temps. Al final han estat 1:34:48. I si estic content o no? Doncs regular. Anava molt motivat a aquesta cursa perquè encara que no venia entrenant gaire fort últimament si que es veritat que em sentia molt fort a les sortides que anava fent. Això em va passar factura.

En resum:  No sé com però al mati de la cursa no trobava el dorsal ni el xip. Quan vam arribar al poliesportiu de Pollença molt amablement me’n van donar un altre, però ja no vaig poder escalfar com m’hagués agradat.

A punt per la sortida l’objectiu era passar-s’ho bé i si baixava de la hora i mitja podria fardar. Primer quilòmetre en 5 minuts en una volta a la pista d’atletisme i la sortida a la carretera molt tancada per tots els participants que em va posar una mica nerviós. Vaig agafar bon ritme en la llarga carretera que va de Pollença a Port de Pollença i corria a uns 4 minuts el quilòmetre molt lleuger de cames i de cap i amb la sensació que encara estava dosificant. A totes aquestes el pulsòmetre no va voler funcionar en cap moment.

Vaig trobar un grup de Manacor que semblava que portaven el meu ritme i m’hi vaig enganxar una bona estona fins que vam passar els 10 km en una mica menys de 42 minuts, i encara seguia fresc com una rosa. Només havia de mantenir el ritme per arribar per sota de la hora i mitja. Al passeig de Port de Pollença em poso davant del grup de Manacor per veure si els podia fer de llebre una estona perquè em sabia greu anar tota l’estona darrera seu, i potser aquí vaig apretar una mica més del compte perquè cap al quilòmetre 13, en una zona on es notava  una mica el vent, vaig començar a baixar de ritme. Em va recordar a la meitat de la marató de l’ardenya on també vaig pecar de “sobradillo”.

La resta de la cursa es va convertir en un aguantar i veure passar corredors que havia deixat enrere feia estona. Fins i tot al grup que anava amb la llebre d’ 1 hora i mitja que els havia passat sense adonar-me’n i llavors ja no tenia forces per seguir. Només pensava en lo bé que estaria en aquell moment si hagués seguit aquell grup i hagués reservat  més forces per la part final de la cursa.  També feia uns quilòmetres que tenia unes molèsties al peu esquerra que van acabant sent una butllofa plena de sang.

Un llarga pujada fins tornar a Pollença em va portar tots els dubtes existencials que ens venen als corredors quan estem sols amb nosaltres mateixos i el nostre patiment. Perquè corro? Qui m’hi obliga? Per a què patir?… El motiu més important és per un mateix, i així per un mateix segueixes corrent fins al final a complir el teu objectiu.

A Pollença, la cosa es va animar. Una mica de baixada i l’ombra de les cases, la gent que animava, tamborinada,… un plus d’energia a partir del quilòmetre 18 que em fa oblidar la molèstia del peu i que les cames em pesen 4 vegades més que quan he començat, i que em porta fins al km 20, a l’últim quilòmetre, aquell que dius arribem ja o no? i sense sprint final per no sentir-me friki.

Una gran arribada a la pista d’atletisme amb molta gent animant i més satisfet de la segona part de la cursa on vaig aguantar tot el que em va venir que del bon temps de la primera part.

Una gran experiència tant per la vessant esportiva com la personal. L’organització de la cursa espectacular, tothom molt simpàtic i atent, els serveis als corredors perfectes, el preu super bé ( 15€ ) amb una bossa de corredor molt generosa ( samarreta tècnica, mitjons, gorra, barrita, bolígraf, caramels, les típiques quelitas, un dònut de xocolata que desprès de la cursa va entrar de perles… ). He passat un cap de setmana genial a Mallorca, en companyia de la meva Laura que també va participar a la cursa de 5km i per primera vegada per ella en solitari. Felicitats per ella!

Pollença genial, el far de Formentó, la Serra de Tramuntana, Sóller, el capi de Sóller ( una història pels amics) i Palma. Una pinzellada Balear que em deixa les cames cansades però em carrega les piles pels 4 dies que venen a la casa de colònies.

Gràcies per llegir i fins aviat Ses Illes

Anuncis

4 pensaments sobre “mitja marató de Pollença 2013

  1. Felicitats Ivan! I me’n alegro que hagi anat bé 😉

  2. Felicitats més enllà de l’esport, aquestes són les coses importants de la vida.

  3. Retroenllaç: 10K esports Parra 2013 | unamicames

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s