10K esports Parra 2013

Imatge

Això del running enganxa i de sobte, estem 4 amics en un cotxe un diumenge al mati que en comptes de tornar de festa ens dirigim cap a una cursa. Durant el camí comentem el que creiem que passarà. La conversa sol contenir frases com “lo important és acabar-la”, “ no he dormit prou bé”, “el circuit fa pujada”….l’autèntic propòsit apareix en forma de “si correm a tant el km estarà molt bé però tot el que sigui baixar de l’hora serà correcte”. Cadascú en el seu nivell, tots tenim ganes de posar-nos a prova.

Arribem a Girona i ja es respira un gran ambient de bon rotllo i esport, els més petits ja estan corrents i nosaltres anem a buscar els xips.  Durant tot el recorregut ens permetem el luxe de comentar sobre les noies runners aprofitant la nostra solteria temporal. Abans d’escalfar el que necessito es anar al lavabo a fer un 2. No hi ha paper i haig de demanar a unes noies que entrin al lavabo de senyores i me’n treguin. Sort que ja tinc xicota i aquestes coses ja no em fan massa vergonya.

Amb en Varo i en Boadas havíem jugat a bàsquet fa anys, i des de llavors que no havíem escalfat junts, i juntament amb l’Isaac que sempre és bona companyia, ja estàvem preparats per anar al calaix de sortida. En aquest punt ja ens separem perquè cadascú pugui córrer la seva cursa perquè, sona a tòpic però, en aquest esport es corre contra un mateix i no contra els altres.

La meva cursa va estar bastant bé. Ha estat la primera vegada que corria uns 10 en “competició” i m’ha servit per seguir-me coneixent. Encara no recuperat del tot de la mitja de Pollença de  la setmana passada, vaig cometre el mateix error. Em vaig veure valent i al km 2 , direcció a Plaça Catalunya, vaig deixar enrere la llebre de 40. La zona del Barri Vell va ser molt maca però dura per l’empedrat. Tot i això seguia molt bé el ritme per sota dels  4 minuts i vaig agafar un marge d’uns 30 segons sobre la marca (els passos de referència eren 4, 8, 12, 16, …).

Desprès de tot la pujadeta entre el Palau firal i la rodona de l’altre botiga d’esports que no organitzava la cursa, només tenia uns 10 segons de marge però amb la sensació que tenia forces per apretar als últims dos km. No va ser així i al km 9 alguna cosa va fallar i les reserves que em quedaven per apretar les vaig necessitar simplement per mantenir el ritme. De sobte la llebre dels  40 em passa pel costat i el tio va tant sobrat que fa ràbia (és broma, gran feina de les llebres en aquestes curses). Per moments penso que tampoc m’importa tant baixar dels 40 i el deixo escapar, reflexiono i em proposo atrapar-lo de nou i quan ja estic a roda seva em torno a desmotivar una mica i es torna a allunyar. Finalment, estem a la recta final que ens porta de nou a la botiga d’Esports Parra i penso que no tornaré a córrer uns 10 fins no sé quan, trec les últimes forces per fer un sprint final i entrar a meta uns segons per sota dels 40 minuts. Objectiu complert doncs però amb la mateixa sensació que a la mitja de que si m’hagués sapigut dosificar millor, hauria pogut fer una millor marca.

Espero el meu equip i tots contents perquè hem baixat tots de l’hora. Recollim aigua, aquarius, iogurt, maduixes, suc, xuxes,…i busquem una zona tranquil·la per estirar una mica, casualment a la façana de l’hospital, per si un cas… “Aquell avi i aquella que estava tant bona us han guanyat” els dic com a frase motivacional jo que soc entès en coaching, pnl i intel·ligència emocional. Em fan un massatge i a en Varo n’hi fan tres i cap a Cassà a retrobar-nos amb parelles i amics per celebrar el tercer temps amb una cerveseta, terrassa i solet. Gran matí del diumenge amb millor companyia (jajaja).

A la tarda reunió amb l’equip Finestres Comfort , ara que ja hem aconseguit els 1500 euros de donatiu,  per ultimar detalls de la Intermón Oxfam Trailwalker del pròxim 20 d’Abril que ja ho tenim a tocar i estem tots amb moltes ganes de ser-hi.

Finalment felicitar com ve sent habitual a l’organització de la cursa d’Esports Parra i a tots els voluntaris que ho van fer possible, a les llebres, als patrocinadors, a la policia local, l’ajuntament de Girona,…Gran cursa i amb una vessant solidària amb la col·laboració amb Oncolliga amb els que havíem coincidit en un acte a Platja d’Aro i que són una gent molt activa i participativa.

Gràcies per llegir

(fotografia d’Eduard Varo)

Anuncis

Un pensament sobre “10K esports Parra 2013

  1. La Qüestió és que et vas posar més endavant a l’inici sense que ens en donéssim compte, i clar no vaig tenir temps d’adelantar les 700 persones que teíem entremig. Entre això i que anaves fluix de ventre doncs no et vaig atrapar….

    P.D. La taca de la meva samarreta i la de l’Isaac no son de suor, és el bidó d’en Varo que degota… Jeje

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s