camino de santiago II

Segon dia de ruta (sense comptar l’aventura del primer dia) i anar fent. Porto una mica més de 200km, estic en un poblet que es diu Redecilla del Camino a uns 50 km de Burgos en un Alberg municipal on estic molt bé. Preu 5€ i un donatiu pel sopar.

Per resumir una mica aquests dos dies, destacar el tram Roncesvalles a Pamplona que és espectacular. Tant a nivell de paisatges com per als BTTeros. Val a dir que no crec que sigui apte per tothom a no ser que es tingui un bon nivell de bici o t’acostumis a baixar de la bici tant per algunes pujades com per algunes baixades, però un tram molt recomanable i molt bonic. Llavors vaig seguir tirant i quan començava a fer el Perdon (una muntanyeta bastant dura i coneguda) va començar una tempesta acullonant que va transformar la ja de per si dura pujada en un riu ple de pedres, Al cim el vent els llamps i els trons em van fer preguntar més d’una vegada què estava fent jo allà. I la baixada no va ser fàcil, el mateix riu però a favor de corrent. Tot em feia pensar que m’hauria d’aturar aviat però amb el pas del temps es va anar aclarint el dia i vaig tenir forces per seguir fins arrivar als 94 km de ruta i dormir a Estella. L’alberg va estar bé i vaig coneixer una colla d’amics de Barcelona amb els que vam anar a sopar i hem compartit aquest matí els primers 50km fins arrivar a Logroño, on ells han decidit parar a dinar i jo he fet el cafe i he seguit.

Aquest primer tram d’avui ha estat molt plausible, molta pista i talls de carretera i el fet d’anar en “peloton” ens ha fet apretar una mica. He seguit doncs i he començat a lamentar un dolor al tendó d’aquiles que m’ha marcat tot el dia d’avui i crec que em marcarà tot el que queda de camí, però com que aquí no hi ha una altra que seguir pos a seguir. El cel ha estat tot el dia amenaçant tot i que finalment ha segut compasiu i no ha plogut. M’hagués afectat força un tercer dia de puja tinguen en compte que encara no m’he tret el paravents en cap moment.

Moltes hores sobre la bici, molt de cansament i dolors (que a alguns ja ens agrada), moltes hores de solitud, molts amics per xerrar una estona compartint un cafe, i moltes sensacions dificils d’explicar. Un Camino diferent, molt físic, i tot i que obviament m’agradaria tenir més temps per poder visitar els pobles i ciutats, està essent un gran camí.

Demà matinar i viam que fa el tendó, abans de dinar ja pasaré Burgos i comença la meseta, que ha de ser una altra etapa per pedalar i reflexionar ja que poca cosa hi ha per veure.

Com sempre gràcies per llegir, em dona ànims veure els likes al facebook i missatges al bloc. Gràcies i perdoneu les faltes d’ortografia. 

Anuncis

5 pensaments sobre “camino de santiago II

  1. Anims! I cuidat el tendó e? Un petooo. Disfruta i records Edu!!

  2. Ivan ets molt gran!! És un orgull i un plaer llegir aquest blog! La teva aventura ha començat i pel què ens expliques no ha estat fàcil, però tens la virtud de convertir els obstacles en oportunitats! Arribaràs fins al final Ivan, perquè només els més grans poden fer-ho i tu ets un d’ells!! Una abraçada ben forta!! Ens veiem a la tornada!!!!

  3. Que trempat…… m emociono al llegir te, un aiiiiiiiiiii desde Cassa, molts anims Ivarra!,,,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s