camino de santiago IV

Les darreres etapes del “meu” Camino han estat bastant emocionants. El cinquè dia de peregrinatge m’havia de portar Villaranca del Bierzo on havia quedat per dinar amb la familia. Va començar amb un escalament suau, de nou per carretera paral·lelament al Camino, fins que la cosa s’anima per pujar a la Cruz de ferro. Una pujadeta dura i per un corriol força complicat però amb l’entrada al paisatge característic del Bierzo. Un cop fet el cim i deixat la pedra que portava carregant tot el viatge, comença un descens de 15km per carretera on ja m’adono que he aconseguit arribar al “pueblo” amb la bici. Un cop superada Ponferrada el cami és un puja i baixa per les vinyes i pobles típics de la zona amb els teulats de pissarra. Per fi arribo a Villafranca on ja m’esperen amb la taula parada i un tiberi que m’obliga a fer una migdiada de dues hores. Tarda de relax desprès de 70km ben treballats.

El sisè dia de peregrinatge es preveu durillo, dons s’ha de pujar a O Cebreiro, alto de San Roque y alto do Poio. És el punt més alt del Camino i tot i que per carretera resulta més fàcil d’atacar, decideixo fer-ho pel camí original que m’obliga a baixar de la bici un parell de vegades. Es comença a notar la falta d’oxigen. Són uns paratges gallecs molt bonics però quan es comença a “baixar”, no hi ha temps per recuperar ja que comença un trencacames per caminets i corriols que fa que tot plegat sigui una de les etapes mes dures. Grans paisatges però que et mantenen motivat per seguir pedalant. Finalment acabo el dia amb 135km pasant la nit a Melide, a uns 50km de Santiago.

L’últim dia de bicigrino té com a objectiu arribar a Santiago per veure la misa del peregrino, la famosa del botafumeiro que la fan a les 12. El camí segueix essent igual de trencacames però la motivació d’acabar el Camino ho fa més agradable. El camí és molt divertit per fer amb la bici i segueixo parant per fer algunes fotografies ja que porto bon ritme. A mig matí em trobo per sorpresa amb els amics de barcelona de la primera nit i seguim el camí junts fins a Santiago. Desprès d’algun problemilla, arrivem puntuals a la Catedral de Santiago per poder veure el botafumeiro. Recollim la Compostela i ja està, s’ha acabat el Camino. Dinar amb els amics de Barcelona a Casa Manolo (bueno, bonito y barato) i tarda per passejar per Santiago y reflexionar sobre l’experiència.

Com a reflexió sobre el Camino, i vist metaforicament; proposar-se un objectiu, planificar-lo, començar a treballar per assolir-ho, superar les adversitats i seguir endavant, disfrutar del procès i finalment assolir l’objectiu. Fer aquest tipus de coses et fa veure que amb decisió pots fer el que et propossis, i per això crec que té tant d’èxit el Camino. Així doncs la vida està plena de Caminos que s’han de recorrer amb il·lusió i decisió per poder anar-se sentint realitzat.

Gracies per llegir!!!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s