9ª marxa popular de Campllong

Imatge

Una gran manera d’aprofitar el dia és fer esport, i una altra pot ser passar estona amb els amics. Quan pots fer les dos coses alhora definitivament es tracta d’un gran dia, sobretot per mi que acostumo a córrer sol.

Així el passat diumenge ens posem les bambes i l’equipació “oficial” de la colla per anar a  Campllong a participar en la 9a marxa popular. Sortim amb amb part de l’equip trailwalker amb la intenció de fer 12km. Cadascú amb el seu nivell, cadascú amb les seves motivacions, amb les seves sensacions,… però tots junts.

El format de la marxa és obert pel que fa a l’hora de sortida i tampoc hi ha classificació, tot això fa que desapareguin moltes pressions i ens centrem a córrer i disfrutar. De seguida agafem un ritme que ens resulta còmode a tots quatre i els quilòmetres van passant. La marxa ens permet anar explicant acudits i posar-nos al dia ja que no ens veiem tant sovint com voldríem. Així de manera distreta arribem al primer  avituallament i ens ho prenem amb calma. Mengem un tall de coca, una mica de fruita, ens fem una foto, i seguim.

Seguim explicant-nos la vida quan gairebé de sobte ens trobem a la bifurcació que divideix la ruta de 12km de la de 18km. Ens sentim tots molt bé i decidim seguir per la llarga. Es tot un repte ja que els meus amics no havien superat mai els 10 km de distància però  les sensacions són tant bones que la resta de camí el podem fer al mateix ritme que al principi i sense cap ensurt.

Continuem doncs per les pistes, camins i corriols que ens porten de nou a Campllong i ens plantem a l’arribada amb gairebé dues horetes que passen a la història particular de cadascun de nosaltres.

Rematem la jornada amb una botifarra i una mica de vi. Les cares que tenim ho diuen tot. El límit és ara una mica més amunt. Per mi l’autèntic “running” t’ha de permetre superar-te cada vegada, i no només en una classificació. Les curses només són la punta de l’iceberg. Així doncs molt content d’aquest diumenge i molt orgullós de l’Ingrid, la Roser i en Joan.

Per acabar, una sensació que compartim molts corredors, és la de que per allà on correm ens ho fem una mica nostre. O almenys és una mica el que jo sento. Em sento molt integrat a cada lloc on hi he passat mentre corria i el mateix m’ha passat amb molts camins i corriols de la zona de Vilopriu, Camallera, Colomers,… per on he pogut disfrutar matinant molts dies a la casa de colònies on treballava i enviant fotos als companys per mostrals ‘hi  el que es perdien per no venir a córrer amb mi. La noticia de l’incendi m’ha tocat bastant ja que es tracta d’una zona molt castigada pel foc. Des de aquí el meu suport a tots els que n’estan patint les conseqüències i a tots els que estan treballant per aturar el foc.

Gràcies per llegir

 

 

 

 

Advertisements

4 pensaments sobre “9ª marxa popular de Campllong

  1. Gràcies Ivan! Per la teva actitud, per les teves dots d’entrenador personal! Realment al teu costat, un se sent més capaç de superar qualsevol repte! Junts vam gaudir d’un gran dia de running! Thank you coach!

    També des d’aquí manifestar els meus ànims i el meu suport a tots els que estan lluitant contra el foc de l’Empordà!

  2. No l’havia vist aquesta entrada! Totalment d’acord, córrer amb vosaltres va fer fàcil els 18km!! Moltes gràcies Ivan!!

  3. No l’havia vist aquesta entrada! Totalment d’acord, córrer amb vosaltres va fer fàcil els 18km!! Moltes gràcies Ivan

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s