marató i mitja de l’ardenya 2013

Des de la finestra del menjador puc veure cada dia on comença l’Ardenya. Aquest massís que m’ofereix sempre que vull la possibilitat de perdre’m entre els seus camins, boscos i corriols sempre que el temps m’ho permet. La marató de l’any passat va ser l’espurna que va encendre la metxa de la meva afició a aquesta zona. És un dels meus objectius acabar coneixent-la com el palmell de la mà, i amb les meves sortidetes periòdiques ja ho vaig aconseguint de mica en mica. No sé si calia fer un intensiu de 63km, però quan la meva altra afició és anar-me superant en reptes de resistència, el resultat és la inscripció a la marató i mitja de Matxacuca.

Ha estat un repte molt dur però, pels del gremi, quant més dur millor. Com sempre el meu entrenament no està enfocat a cap objectiu en concret, simplement vull mantenir un bon estat de forma que em permeti quan sigui necessari poder-los assolir. Si que és cert que aquesta mentalitat només es pot sostenir si es tenen uns bons coneixements sobre entrenament ja que em permet anar decidint el que més em convé sense una planificació concreta. Per això no recomano a ningú a que s’animi a fer una bogeria d’aquestes sense saber on s’està posant.

Al final han estat 10 hores i quart de passeig per l’Ardenya. La cursa ja estava tancada i no surto ni a la classificació, però la satisfacció que tinc no es pot observar en una llista.  El recorregut és un autèntic trencacames que treu suc d’un terreny que no supera els 450m sobre el nivell del mar per treure’s uns 3000 metres de desnivell positiu. El camí passa per indrets magnífics del massís que recomano a tothom que s’hi acosti per contemplar-ho ja que es poden fer per trams o etapes. Podeu comprovar-ho amb algunes fotos de la cursa i d’altres dies.

Pel que fa a les meva participació, les sensacions van ser molt bones fins al km 30 que arribàvem a la platja, llavors la pujada per sortir de Canyet va començar a passar factura i la resta de la cursa va ser una lluita contra els dolors als peus i a les cames. Al pas pel Puig gros em vaig liar amb el recorregut i vaig haver de recular, en total un parell de km de més per tornar al camí. Més endavant vaig decidir parar a estirar i a canviar-me els mitjons a l’alçada de Sant Benet quan em truca la Laura per veure si havia passat el tall de les 7hores. Sort de la trucada perquè vaig passar el tall més que just i només estaven a uns metres d’on m’havia aturat. Jo sabia que un cop a Pedralta ja ho tenia “tot fet” , però Pedralta no arribava mai. Quan hi estàvem gairebé al costat en l’avituallament 8, encara tocava pujar al puig de les Cols. Aquí ja veia que no arribaria dintre del temps de les 10 hores però en cap cas era el més important per mi. Des de Pedralta i amb el suport dels amics, conscienciat que només quedava una pujadeta malparida i ja de baixada cap a casa. Com explicava en Pau Oller a la xerrada del divendres, la visió de l’arribada fa retardar els efectes de la fatiga, i aquest últim tram de 12km el vaig poder fer en una hora i quart.

Finalment  animar-vos a passejar per l’Ardenya i a fer algo d’esport. Agraïr i felicitar de nou a l’organització, Matxacuca, a tots els voluntaris i a tots els que m’han donat el seu suport tot aquest temps. Felicitar també a la iniciativa que fan des de la cursa a donar un euro de la inscripció a la Marató de TV3 i aprofito aquest tipus d’iniciatives altruistes per treure importància a tots aquests reptes personals en l’àmbit esportiu. És cert que és molt dur córrer 63km per la muntanya, però no deixa de ser una simple afició. La situació actual de moltes famílies si que és molt dura, el planeta cada cop està més degradat, els nostres drets cada cop reben més retallades,… Som molts els aficionats a l’esport que dediquem molts esforços  a superar-nos constantment, seria bo que entre tots dediquéssim una part d’aquesta energia a accions més desinteressades i a favor de les coses que realment importen. Seria meravellós que algun dia la màxima preocupació de la gent fos preparar-se una marató.

Gràcies per llegir i recordeu de donar sempre una mica més de vosaltres mateixos!