que és millor?

Imatge

El que avui funciona resulta que demà és perjudicial i viceversa. Cada cop apareixen noves investigacions que tot sovint desbanquen teories fins ara acceptades. Algunes com que abans no es podien menjar ous més d’un o dos cops per setmana i ara resulta que se’n poden menjar cada dia i que a sobre ajuden a augmentar la resistència. Que l’aigua amb sucre feia passar les agulletes… Fins fa poc la millor manera de perdre pes era 30 min d’activitat física a intensitat moderada de 3 a 4 cops per setmana i ara es diu que és millor fer-ho a intensitats més elevades.  Però totes aquestes novetats realment són millors?

El que és millor per mi no ha de ser millor per la resta de la gent. Òbviament quan es repeteixen els mateixos resultats en un gran volum de la població (o de la mostra de població investigada), esdevé un indicador de fiabilitat. Però tot això fins a cert punt.

Em trobo amb preguntes del tipus que és millor, aquest exercici de pit o l’altre? fer 3 sèries o fer-ne 5? aquest moviment o aquest altre? Anar més ràpid o més lent? La resposta és que si que hi ha unes pautes bàsiques que afavoreixen clarament a la consecució d’uns objectius determinats més genèrics com poden ser perdre pes, augmentar la massa muscular, tonificació, “fibrar”, correcció postural,… Ara bé, dintre d’aquestes objectius més generals, hi ha una gran quantitat de mètodes d’entrenament diferents que persegueixen el mateix objectiu. Llavors quin d’aquests mètodes és el millor?

Per a un mateix objectiu cadascun de nosaltres tenim un cos diferent, unes capacitats diferents, un metabolisme diferent, un dia a dia diferent,…Si un mètode ha de ser millor o pitjor hem de ser nosaltres mateixos qui ho esbrinem.

Opino que la feina de l’entrenador ha de ser la de guiar la pràctica esportiva per tal que resulti en primera instància segura, seguidament eficient i que tot junt sigui motivador per a qui ha de realitzar l’entrenament. Els coneixements i experiència dels entrenadors han de permetre identificar els signes que fan que un mètode o un altre resulti millor per al subjecte entrenat, però qui hauria de tenir la última paraula hauria de ser el propi subjecte. Això s’aconsegueix amb un correcte assessorament cap al client i una educació en entrenament perquè aquest sigui conscient del que està treballant.

També hi ha el factor psicològic pel que si creiem i ens agrada el que estem fent els resultats tendeixen a ser més positius. Això passa quan confiem plenament en la font d’on hem extret la informació o per costum o experiència. Aquest fet pot afavorir als processos per a la consecució dels nostres objectius però també pot retardar-lo  o esdevenir en una lesió si estem cometen algun error important involuntàriament.

En conclusió; quan tingueu un dubte del tipus “què és millor?”, assegureu-vos d’escollir bé les fonts a qui acudir, realitzeu la vostra pràctica de manera segura ( si teniu dubtes busqueu assessorament) i sigueu crítics amb el que esteu fent analitzant de quina manera us  afecta la nova pràctica per poder valorar si us afavoreix o no.

Gràcies per llegir

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s