entrenament funcional amb TRX

IMG_20140926_111355

El ja famós TRX (Total Body Resistance Exercise) neix com molts altres sistemes d’entrenament de la necessitat de poder realitzar aquest entrenament amb el material mínim necessari per poder-lo dur a terme a gairebé qualsevol lloc. En aquest cas la invenció procedeix de l’exèrcit americà i posteriorment s’ha expandit per tot el món i ha arribat tant a l’esport d’elit com en la majoria dels centres de fitness.

Amb el TRX es realitza un gran treball funcional. Aquest treball que fa uns anys que està de moda ja existia fa molt de temps. Entrenament funcional significa entrenar amb un objectiu, és una definició molt ambigua i per tant gairebé tots els entrenaments serien funcionals. Antigament aquest s’aplicava a la rehabilitació, s’utilitzaven gestos tècnics, en principi laborals, per tal de realitzar-los correctament i prevenir lesions i baixes laborals.

Actualment l’entrenament funcional fa referència a un treball amb diversos objectius simultanis i normalment on intervenen diversos grups musculars a l’hora. Sobretot amb el TRX aconseguim resultats sobre la força, l’equilibri, la flexibilitat, coordinació intermuscular i un bon treball de CORE (zona abdominal). També podem dissenyar la sessió per tal de fer un treball més aviat aeròbic o anaeròbic.

És evident doncs que es tracta d’un gran sistema d’entrenament, però com totes les coses té una part negativa. El fet que actualment estigui tant de moda i a l’abast de tothom en els centres de fitness o a nivell particular als domicilis de la gent fa que molts practicants es posin a realitzar exercicis sense un bon control postural assessorats simplement pel youtube.

Si ja és complicat passar de les màquines isotòniques a l’entrenament amb pesos lliures en la sala de fitness, començar un treball amb el TRX sense coneixements d’anatomia ni biomecànica entre d’altres, pot provocar un munt de problemes tant musculars com articulars. Sobretot si la gent s’inicia a partir dels exercicis més “espectaculars” que es poden veure a internet.

Posem per exemple el treball de bíceps amb TRX. Es tracta a priori d’un dels exercicis més “senzills” de realitzar amb aquest aparell però he pogut observar en diversos usuaris errors com: poca estabilitat en la zona abdominal que provoca sobrecàrregues tant a nivell lumbar com cervical (això també fa que no utilitzem correctament el nostre propi pes com a càrrega), extensió excessiva dels braços que redueix el treball del múscul a treballar, utilització de sinèrgies entre grups musculars per poder aconseguir la flexió del bíceps sense aïllar aquet i provocant tensions al trapezi i les cervicals,… Tot això amb un dels exercicis més habituals que podem fer amb el TRX.

Jo prefereixo que la gent practiqui activitat física abans que no fer res de res, però com sempre recomano que aquesta gent s’assessori per tal de dur a terme aquesta activitat física de la manera més segura i eficaç possible.

Gràcies per llegir.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s