que és la propiocepció?

unnamed

Molta gent ha sentit ja a parlar del treball de propiocepció tot i que molts encara no saben del tot a que fa referència. A grans trets la propiocepció és la capacitat que té el nostre cos de situar les seves parts sense necessitat d’utilitzar la vista, doncs fa ús de la informació que extreu dels propioceptors (n’hi ha molts i varis distribuïts per tot el cos en estreta relació amb el sistema nerviós) . Fa referència doncs a la consciència de posició estàtica, a la de moviment i acceleració i a l’acte reflex i tonicitat muscular. Ens dona la capacitat de crear el nostre esquema corporal i normalment el seu mal funcionament va lligat a algun tipus de disfuncionalitat motora.

Quan se’ns demana realitzar un determinat gest tècnic, exercici o posició a partir d’una descripció i/o exemple visual, en intentar imitar-lo és la propiocepció (com a consciència corporal) la que ens ajuda a realitzar-lo de manera més o menys semblant a l’exemple. De vegades, al realitzar un nou moviment o posició, ens cal un feedback per tal de corregir-ne els errors. Aquest feedback pot ser intern (mirar-se en un mirall, foto o video per tal d’assemblar-se al màxim a l’objectiu proposat), extern (amb les correccions d’un professional) o les dos alhora. D’aquesta manera, prenent consciència a partir de la pràctica motriu millora la nostra “capacitat” propioceptiva.

La propiocepció no està inclosa dins les capacitats físiques bàsiques tot i que en juga un paper molt important. Aquesta manca de propiocepció (com si es tractés d’una habilitat) , que moltes vegades ve per una falta d’atenció (atenció al nostres propi cos) és una de les causants de lesions entre la gent que s’inicia en la pràctica esportiva.

VISIÓ ACTUAL

Actualment s’està implementant cada vegada més un treball de propiocepció enfocat al rendiment i/o a la rehabilitació amb l’objectiu de reforçar sobretot les articulacions . Se sol realitzar fent ús de l’equilibri tot sovint amb l’aplicació de superfícies inestables ( sorra de la platja, bossu, fitball, roller, dyn air, bandes elàstiques…). També es poden realitzar exercicis individuals o per parelles.

Es diu que la propiocepció és el millor treball per millorar l’estabilitat articular funcional. L’aplicació de situacions de desequilibri fa que per força haguem de prestar més atenció (conscient i inconscientment) a la nostra execució aconseguint així molts més estímuls que realitzant un mateix exercici en un entorn estable. Per iniciar-se en aquest treball seria bo començar podent-nos veure en un mirall i amb la pràctica poder-ho realitzar sense el mirall per finalment augmentar el treball propioceptiu fent-ho amb els ulls clucs.

Així dons l’actual treball propioceptiu consisteix en grans trets en aplicar una situació d’inestabilitat articular a una exercici que normalment es realitzaria en una situació d’estabilitat. Per posar un exemple observem en l’exercici d’split (també conegut com tisores, “desplantes”, gambades o lunch), el genoll i el turmell ja reben una important estimulació propioceptiva per poder realitzar el gest correctament sense perdre l’equilibri i permetre als músculs de la cama (principalment) realitzar el moviment.

Segurament per a la majoria no representi una gran dificultat realitzar aquest exercici i no apreciem el treball propioceptiu, però si ens imaginem algú en un procés de recuperació d’una lesió al genoll entendrem millor la situació d’estrès que representa aquest gest per a l’articulació. Aquest exercici seria doncs de dificultat baixa pel que fa al treball propioceptiu. Podríem augmentar aquesta dificultat amb l’ús del bossu, TRX, un company que ens desequilibri, tancant els ulls,… augmentant d’aquesta manera l’estimulació propioceptiva.

La meva conclusió és que la propiocepció és més aviat un sentit que una capacitat. Que pel que fa a consciència corporal tot és propiocepció (des de jeure tombats al sofà fins a les piruetes del Cirque du Soley) tot i que hi ha gent que tingui aquest “sentit” poc treballat. Que el treball amb situacions d’inestabilitat o desequilibris que actualment s’anomena treball propioceptiu, és un gran treball per reforçar les articulacions, alliberar excés de càrrega al cartílag i així dons ajudar a una correcta rehabilitació funcional i evitar possibles lesions. També incideix en gran mesura en els músculs estabilitzadors que treballen de manera involuntària afavorint així a una millora postural.

L’aplicació de càrregues i temps de recuperació no està actualment molt clar, segurament els pròxims anys apareixeran nous estudis que quantifiquin aquests valors per fer aquest treball més efectiu. Ara per ara dependrà de quina direcció pren el nostre entrenament doncs un exercici no serà mai exclusivament propioceptiu ja que segons les repeticions, sèries i intensitats perseguirà altres objectius. Així el que per alguns és un exercici de musculació o tonificació, per altres és propiocepció, per altres és treball funcional, per altres és CORE, GAC’s, gimnàstica sueca, yoga,…

Veig que ha quedat tot una mica espès, si algú té algun dubte que pregunti.

Gràcies per llegir! i an Dani per fer de model a la fotografia!

Advertisements

2 pensaments sobre “que és la propiocepció?

  1. M’he llegit el post ja que he pensat que segurament els excercisis de propicepció em podrien anar bé per recuperar el meu turmell operat.
    Jo sóc bastant ignorant amb el tema i com bé comentes al final “ha quedat tot una mica espès”.
    M’agradaria que adjuntessis algun enllaç amb video per veure alguns exercicis de forma més visual.
    Gracies Ivan! Ens veiem aviat per l’Ardenya, si vols .. 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s