marató i mitja de l’Ardenya 2014

IMG_20141206_113805

Un altre any la marató de l’Ardenya em presenta el repte dels 63km. Segueixo amb la mateixa filosofia d’entrenament, o sigui que vaig fent, intentant estar sempre a punt per poder fer alguna animalada d’aquestes però sense orientar els “entrenaments” a res en concret. No és un objectiu principal per tant la idea aquest any era corregir errors comesos en l’edició passada. L’única estratègia era dosificar energies i poder afrontar la segona meitat de la cursa amb millors sensacions que l’any passat i a veure si així podria baixar el meu temps. Tot es torna una mica com una prova d’esforç de final d’any per veure si encara funciono o ja em vaig espatllant.

Mala nit i pitjor despertar, ja m’agrada matinar però no tant. A més em trobo tot el que tenia preparat moll ja que vaig col·locar malament el camel bag i durant la nit s’havia vessat tota l’aigua. Solucionat el problema, cop de cotxe i cap a Santa Cristina, sort que visc a prop.

Desprès d’una setmana de fred i pluja el cel ens dona una treva i gaudim d’una Ardenya espectacular. El ritme lent em permet avançar quilòmetres sense massa dificultat. Les primeres llums del dia il·luminen el castell de Solius i ja amb el que es preveia un dia net i clar enfilem el primer petit repte que és el Montclar. Tot amb la calma de qui sap que allò només és un tastet de tot el que resta per venir. Toca baixar i el camí és espectacular, un corriol molt net i terreny suau que convida a pujar el ritme però encara no era el moment.

La riera de Sant Baldiri sembla l’Amazones, l’aigua i la humitat comencen a calar i noto que vaig més tocat de peus i genolls del que és habitual malgrat els pocs quilòmetres recorreguts. Tot i les molèsties em sento bé i fóra de les pujades més dures puc seguir trotant casi tot el que em trobo per davant.

Desprès d’alguns puja i baixa, un nou corriol ens permet baixar de Sant Grau fins a Vallpresona sense passar per la pista, em relaxo una mica, no controlo massa bé el temps però les sensacions són bones. Em regiro el turmell però només és un petit ensurt, puc continuar. Tenia molt clavada al cap la sensació de l’any passar d’arribar fins a la platja com una papallona i sortir-ne com una oruga. M’estava reservant forces per aquest moment. El tall de mar me’l prenc com una passejada dominguera sense cap intenció d’apretar, la idea era sortir d’aquell “forat” i arrencar a córrer la resta de la cursa. Tot funciona bé i un cop a la zona del puig Sa Guaita puc portar un bon ritme i caminar lo just.

Els records de l’any passat i les millors sensacions passant pels mateixos llocs em motiven a seguir. Tot rutlla i passo el tall de les 8 hores pensant que portava millor temps que l’any passat però no recordava que llavors el tall estava a les 7 hores i no a les 8. No em dono compte d’aquesta errada fins que tot motivat arribo a l’avituallament 5 on m’esperaven la Laura, en Josep, en Ferran i l’Ibars que m’animaven. Em sento bé i em veuen bé. Arriba la decepció quan em diuen que estic a dos hores i mitja de la meta que és gairebé una hora més del que em pensava. El mal càlcul amb el tall em desmotiva i de cop m’apareixen tots els mals. Estava clar, no podria millorar la marca de l’any passat. Aquest inici massa conservador m’ha anat deixant enrere a poc a poc. Quin sentit tenia ara seguir aguantant tots els dolors?

Quan portes molta estona corrents i patint et preguntes perquè ho fas? quin sentit té? perquè seguir? En el meu cas no ho tinc massa clar. Una afició com una altra. Tampoc excessivament saludable però força distreta. Molt més que no pas les curses, a mi em motiva sortir al meu ritme, sol, parar a gaudir de la natura quan em ve de gust i tornar a casa quan ja n’he tingut prou. Segueixo corrent però el cap no m’acompanya. No tinc ganes de seguir. No servirà de res. Tots els dimonis et venen al cap i has de decidir. El cos està preparat per això i molt més però el cap et pot trair.

Passa el Puig de les Cols i malgrat la bellesa de l’entorn no el disfruto com en les meves altres sortides. La baixada per la zona del torrent dels Molinets és ràpida i molt dura pels peus que segueixen sols sense cap ni cor. Toca pujar a Pedralta i el que era un punt motivador on pensar ja en l’arribada es transforma amb una emprenyamenta mental.

Ens ajuntem per baixar de Pedralta en Carlos la Mar i jo. Tres desconeguts que encarem junts l’últim tram ja que anàvem fluixos de frontals i la nit se’ns posava a sobre. Jo sentia que tenia forces i ganes d’arribar aviat (ja estava fins els collons de córrer) i el nou ritme d’equip em posava una mica nerviós ja que en Carlos estava tocat del genoll i no podia apretar. Seguim junts fins que ens disposem a baixar la Tita Negra on deixem en Carlos enrere que ell ja tenia frontal i seguim amb la Mar sense parar com si una nova cursa hagués començat. La ràbia o la il·lusió per acabar van tirar de nosaltres. Ja veiem les llums del pavelló i carrego la Mar en braços per travessar el Ridaura fen gala de la meva cavallerositat. Sortim de sota el pont de la riera que dona al pavelló i els meus amics estan allà mateix. Ells són l’autèntica arribada, on queda enrere la muntanya, tot el que hi he viscut, i torna el dia a dia. Em fa tanta il·lusió veure’ls que gairebé no passo per l’arc de meta.

Finalment el temps de la segona meitat de la cursa ha anat millor que l’any passat i físicament també m’he sentit molt millor. La batalla amb el cap l’he acabat guanyant i això també em deixa molt satisfet. Em vaig coneixent una mica més, encara tinc molt per aprendre. Només tenia una cosa al cap, sabia que no abandonaria. Una cursa tant llarga dona lloc a moltes situacions diferents. Mai és fàcil. Sé que vaig pel bon camí.

No em voldria oblidar de felicitar a Matxacuca i a tots els voluntaris pel gran esforç que fa que totes aquestes experiències siguin possibles. La cursa no para de crèixer any rera any i es posiciona entre les millors aportant punts per la ultra-trail du Mont Blanc, forma part del circuit Merrell Essential running tour i segueix amb la gran iniciativa de col·laborar amb la Marató de TV3.

Gràcies per llegir!

Anuncis

2 pensaments sobre “marató i mitja de l’Ardenya 2014

  1. Felicitats per la cursa Ivan
    Has d’estar molt content i orgullos per acabar en condicions, encara que sigui una hora més tard que l’any passat
    Pensa que el circuit ha variat una miqueta envers l’any passat, essent més entretingut en alguns trams i més llarg en d’altres
    M’ha agradat llegir-te
    Una abraçada company!!

    • gràcies Pere, amb el pas del dies m’he anat sentint més satisfet. Això ha anat bé per pensar ja en la de l’any que jajajaj. No ho he comentat però també és una gran il·lusió arrivar al segon avituallament que és dels més animats de la cursa. gràcies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s