marató i mitja de l’Ardenya 2014

IMG_20141206_113805

Un altre any la marató de l’Ardenya em presenta el repte dels 63km. Segueixo amb la mateixa filosofia d’entrenament, o sigui que vaig fent, intentant estar sempre a punt per poder fer alguna animalada d’aquestes però sense orientar els “entrenaments” a res en concret. No és un objectiu principal per tant la idea aquest any era corregir errors comesos en l’edició passada. Continua llegint

marató i mitja de l’ardenya 2013

Imatge

Des de la finestra del menjador puc veure cada dia on comença l’Ardenya. Aquest massís que m’ofereix sempre que vull la possibilitat de perdre’m entre els seus camins, boscos i corriols sempre que el temps m’ho permet. La marató de l’any passat va ser l’espurna que va encendre la metxa de la meva afició a aquesta zona. És un dels meus objectius acabar coneixent-la com el palmell de la mà, i amb les meves sortidetes periòdiques ja ho vaig aconseguint de mica en mica. No sé si calia fer un intensiu de 63km, Continua llegint

camino de santiago IV

Les darreres etapes del “meu” Camino han estat bastant emocionants. El cinquè dia de peregrinatge m’havia de portar Villaranca del Bierzo on havia quedat per dinar amb la familia. Va començar amb un escalament suau, de nou per carretera paral·lelament al Camino, fins que la cosa s’anima per pujar a la Cruz de ferro. Una pujadeta dura i per un corriol força complicat però amb l’entrada al paisatge característic del Bierzo. Un cop fet el cim i deixat la pedra que portava carregant tot el viatge, comença un descens de 15km per carretera on ja m’adono que he aconseguit arribar al “pueblo” amb la bici. Un cop superada Ponferrada el cami és un puja i baixa per les vinyes i pobles típics de la zona amb els teulats de pissarra. Per fi arribo a Villafranca on ja m’esperen amb la taula parada i un tiberi que m’obliga a fer una migdiada de dues hores. Tarda de relax desprès de 70km ben treballats.

El sisè dia de peregrinatge es preveu durillo, dons s’ha de pujar a O Cebreiro, alto de San Roque y alto do Poio. És el punt més alt del Camino i tot i que per carretera resulta més fàcil d’atacar, decideixo fer-ho pel camí original que m’obliga a baixar de la bici un parell de vegades. Es comença a notar la falta d’oxigen. Són uns paratges gallecs molt bonics però quan es comença a “baixar”, no hi ha temps per recuperar ja que comença un trencacames per caminets i corriols que fa que tot plegat sigui una de les etapes mes dures. Grans paisatges però que et mantenen motivat per seguir pedalant. Finalment acabo el dia amb 135km pasant la nit a Melide, a uns 50km de Santiago.

L’últim dia de bicigrino té com a objectiu arribar a Santiago per veure la misa del peregrino, la famosa del botafumeiro que la fan a les 12. El camí segueix essent igual de trencacames però la motivació d’acabar el Camino ho fa més agradable. El camí és molt divertit per fer amb la bici i segueixo parant per fer algunes fotografies ja que porto bon ritme. A mig matí em trobo per sorpresa amb els amics de barcelona de la primera nit i seguim el camí junts fins a Santiago. Desprès d’algun problemilla, arrivem puntuals a la Catedral de Santiago per poder veure el botafumeiro. Recollim la Compostela i ja està, s’ha acabat el Camino. Dinar amb els amics de Barcelona a Casa Manolo (bueno, bonito y barato) i tarda per passejar per Santiago y reflexionar sobre l’experiència.

Com a reflexió sobre el Camino, i vist metaforicament; proposar-se un objectiu, planificar-lo, començar a treballar per assolir-ho, superar les adversitats i seguir endavant, disfrutar del procès i finalment assolir l’objectiu. Fer aquest tipus de coses et fa veure que amb decisió pots fer el que et propossis, i per això crec que té tant d’èxit el Camino. Així doncs la vida està plena de Caminos que s’han de recorrer amb il·lusió i decisió per poder anar-se sentint realitzat.

Gracies per llegir!!!!

camino de santiago III

Molt content amb el meu Camino particular. Avui final del quart dia i ben sopat i tot a punt per anar a dormir, puc seguir amb el bloc aqui a l’alberg.

Els dos ultims dies han estat dues etapes duríssimes, de 150 i 160 km. La d’ahir va començar molt suau fins arrivar a un poble que es diu Villafranca Montes de Oca on comença una pujada llarga i dura a plat petit però en un entorn fantastic. Val a dir que el terreny no era complicat i va ser molt agraïda la posterior baixada. Més endavant, una altra pujada aquest cop en un terreny molt pedregós que em va obligar a baixar de la bicicleta un parell de cops ( i no baixo casi ni per dinar…), al costat d’una zona militar que em feia estar atent a trobar el millor lloc per fer passar la roda i evitar la caiguda tonta per no poder treure la bota del pedal automàtic a temps. Vaig seguir molt bé i molt animat pel bon temps fins a Burgos, on l’entrada a la ciutat és bastant lletja i llarga ( sort de la bici en comparació dels que van a peu que s’han de fer 10 km pel polígon ). Un avi molt amable em va fer de guia per la ciutat i al torcer un carrer i veure la catedral de sobte em va impactar, molt bonica. Vaig fer una cervesseta i un pinxo de morcilla de Burgos que eren obligatoris i vaig seguir. 

Per la tarda tot bastant bé excepte totes les pedretes del cami que al final de tants km són un mal de cap ( o més ben dit un bon mal de cul), el terreny era suau fins arribar a una pujadeta del 12% de desnivell que…bueno, Deu ni do…desprès la baixada era del 18% jajaja. Vaig seguir molt bé, pel costat del canal de Castilla (molt maco però molta pedra), i l’últim tram per carretera que passa paral·lela al Camino fins a un poble que es diu Villacalzar de Sirga on desprès de que els de l’Hostal que em volien cobrar 30 euros per dormir em diguessin que no hi havia res fins al següent poble, vaig trobar-hi un alberg molt acollidor ( Casa Aurea) on vaig passar la nit amb una noia italiana molt simpàtica. 

Avui he començat com vaig acabar ahir, seguint el Camino per la carretera i així durant 100km fins arrivar a Leon on he dinat. Camí no gaire bonic però tranquil. Desprès de Leon la cosa es torna més lletja en un tram que no recomano a ningú. Direcció a Astorga per la N-120, paral·lel del nou al Camino per evitar les pedres ja que lo que pitjor porto és el mal de cul. Mal indicat per sortir de León, i carretera lletja i molt transitada fins gairebé arrivar a Burgos. Un últim tram de camí força dolent també amb moltes pedres i força pujades que com a mínim t’allunyava de tots els cotxes que m’havien acpompanyat fins aleshores. 

De totes maneres, Leon i AStorga dues ciutats molt maques que em deixen ganes de tornar a visitar més endavant, dues etapes molt merescudes que em deixen molt a prop de Villafranca del Bierzo i Dragonte on hi tinc la familia que m’esperen demà per dinar (viam si hi arrivo). 

Avui paso la nit a Murias de Rechivaldo a l’alberg Las Águedas, evitant les ciutats com sempre, en un alberg que m’ha encantat, molt maco i amb gent molt hospitalaria, on ja he compartit sopar amb una parella murciana ( allà on hi ha tants camps de golf i tallen l’aigua a la gent), hem estat xerrant amb la gent de per aqui i ara, com ja he dit al principi, a punt de pillar el llit. 

Molt content amb l’experiència, és dur fer tant kms tenint en compte les alforjes, els camins, el cansament acumulat, l’anar parant a fer fotografies, menjar alguna cosa, disfrutar del paisatge, coneixer gent,…Molt emocionat de poder trobar-me demà amb la familia desprès de tant de temps, i d’estar cada cop més a prop de Santiago. 

Gràcies a tots per seguir el bloc, i animar-vos a fer el Camino, o fer el que tingueu ganes de fer i que sempre ho esteu deixant arraconat per més endavant. Perdoneu les faltes d’ortografia, pels que em coneixeu escric tant bé com parlo, i recomanar-vos els dos albergs d’avui i el d’ahir a Redecilla del Camino, que no ho vaig dir i crec que és important.

camino de santiago II

Segon dia de ruta (sense comptar l’aventura del primer dia) i anar fent. Porto una mica més de 200km, estic en un poblet que es diu Redecilla del Camino a uns 50 km de Burgos en un Alberg municipal on estic molt bé. Preu 5€ i un donatiu pel sopar.

Per resumir una mica aquests dos dies, destacar el tram Roncesvalles a Pamplona que és espectacular. Tant a nivell de paisatges com per als BTTeros. Val a dir que no crec que sigui apte per tothom a no ser que es tingui un bon nivell de bici o t’acostumis a baixar de la bici tant per algunes pujades com per algunes baixades, però un tram molt recomanable i molt bonic. Llavors vaig seguir tirant i quan començava a fer el Perdon (una muntanyeta bastant dura i coneguda) va començar una tempesta acullonant que va transformar la ja de per si dura pujada en un riu ple de pedres, Al cim el vent els llamps i els trons em van fer preguntar més d’una vegada què estava fent jo allà. I la baixada no va ser fàcil, el mateix riu però a favor de corrent. Tot em feia pensar que m’hauria d’aturar aviat però amb el pas del temps es va anar aclarint el dia i vaig tenir forces per seguir fins arrivar als 94 km de ruta i dormir a Estella. L’alberg va estar bé i vaig coneixer una colla d’amics de Barcelona amb els que vam anar a sopar i hem compartit aquest matí els primers 50km fins arrivar a Logroño, on ells han decidit parar a dinar i jo he fet el cafe i he seguit.

Aquest primer tram d’avui ha estat molt plausible, molta pista i talls de carretera i el fet d’anar en “peloton” ens ha fet apretar una mica. He seguit doncs i he començat a lamentar un dolor al tendó d’aquiles que m’ha marcat tot el dia d’avui i crec que em marcarà tot el que queda de camí, però com que aquí no hi ha una altra que seguir pos a seguir. El cel ha estat tot el dia amenaçant tot i que finalment ha segut compasiu i no ha plogut. M’hagués afectat força un tercer dia de puja tinguen en compte que encara no m’he tret el paravents en cap moment.

Moltes hores sobre la bici, molt de cansament i dolors (que a alguns ja ens agrada), moltes hores de solitud, molts amics per xerrar una estona compartint un cafe, i moltes sensacions dificils d’explicar. Un Camino diferent, molt físic, i tot i que obviament m’agradaria tenir més temps per poder visitar els pobles i ciutats, està essent un gran camí.

Demà matinar i viam que fa el tendó, abans de dinar ja pasaré Burgos i comença la meseta, que ha de ser una altra etapa per pedalar i reflexionar ja que poca cosa hi ha per veure.

Com sempre gràcies per llegir, em dona ànims veure els likes al facebook i missatges al bloc. Gràcies i perdoneu les faltes d’ortografia.